Gregor
Mendel (1822-1884) era un monjo que vivia i treballava a la
ciutat de Brün situada a uns 110 km al nord de Viena (Brün formava
part en aquell moment a Àustria, avui aquesta ciutat es diu Brno i
està a la República Txeca).
A
l'època de Mendel les preguntes sobre l'herència (la transmissió
de trets dels progenitors a la descendència) era bàsicament un tema
de ramaders i horticultors. Un tret és qualsevol característica
d'un individu des de l'altura total fins l'estructura primària d'una
proteïna de membrana concreta. A la ciutat de Brün, per exemple,
havia un interès especial en com els encreuaments selectius podrien
resultar en varietats més resistents i productives d'ovelles,
fruiters i vinya. Amb aquesta finalitat s'havia format una societat
agrícola. Els seus membres tenien gran interès en la investigació
que ajudaria a que els programes de reproducció fossin millors.
Mendel era un membre actiu d'aquesta societat; el monestir al qual
ell pertanyia també se dedicava a la investigació i l'ensenyament
científic.
Per
tant Mendel va tenir la sort d'estar a un lloc amb un gran interès
pel tema. Un altre factor de sort va ser la selecció dels pèsols
com a organisme model dels seus experiments ja que era una espècie
fàcil de cultivar i els trets que va triar estaven situats a gens
separats.
Mendel
va realitzar els seus experiments amb varietats de pèsols que se
diferenciaven en set trets: forma de la llavor i color, forma de la
beina, color de la flor, posició de la flor i la beina i talla de la
planta. Aquests trets estan situats a gens que no presenten
lligament, així quan va fer encreuaments de dihíbrids aquests no
estaven lligats i va confirmar la hipòtesi de la combinació
independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada